Parar i Pensar

Aquesta és una reflexió al voltant d'una classe de psicologia de la religió a la que vaig tenir el plaer d'assistir ahir a l'Institut de Ciències religioses Sant Fructuós.
Sens dubte, la nostra vida té com a companys la velocitat, l'estrès i l'activitat contínua. Tot ens empeny a treballar sense parar per guanyar més diners o per poder mantenir allò que tenim. D'altra banda, els nens i els joves els apuntem a tot tipus d'activitat que els manté les tardes i els cap de setmana molt ocupats.
PARAR I PENSAR
Això és el que hem de fer de tant en tant. Quant de temps fa que no parem i ens posem a pensar sobre el que ens envolta i més important, sobre nosaltres? No tenim temps! Ens dediquem a nosaltres, als altres, a tot, però tenim certa por a posar-nos una estona davant del mirall a pensar sobre com ens va tot!
On està la reflexió d'un mateix? L'hem abandonat? Personalment crec que sí. I hi hauríem de tornar, perquè sinó, no sé ben bé cap on ens dirigim. La televisió, la música forta, la ràdio, tot ens allunya del silenci. Per què? Tenim por d'escoltar-nos nosaltres mateixos? Potser sí.
Crec, sincerament, que hauríem d'iniciar un altre tipus de vida. Ens hem d'escoltar per poder-nos projectar, el millor possible, envers fora. Si no, no deixem de ser una massa que escolta sense gaire crítica les informacions que ens bombardegen sovint.
La meditació, la pregària i l'autoreflexió haurien de formar part del nostre currículum escolar? Per què no? Diguem-li com vulguem, no sigui que ferim sensibilitats, hem d'acostumar els nostres joves a trobar una estona per ells mateixos i a reflexionar sobre la vida que portem.
Ahir m'intentava proposar una estona de reflexió però reconec que és difícil. M'hauré d'esforçar més, però estic decidit a trobar-la. Aquesta crec que ha de ser l'actitud que ens ha de portar a canviar el món!