Cultua tradicional i popular

Ja fa uns quants anys que em moc per diverses entitats culturals municipals i crec que allò que estic disposat a explicar-vos, té el fonament del coneixement de la realitat.
Un país sense tradicions no és país. Un país que oblida la seva dansa, cançó, festes tradicionals, gegants, diables està condemnat a desaparèixer. Per què? doncs perquè perd la seva memòria i pot arribar venent-se al millor postor.
Els diables representen les tradicionals forces malèfiques, d'origen cristià o anterior, que celebren les seves festes a l'estil aquelarre. Els gegants representen aquells personatges estimats o parodiats de les viles o del conjunt del país. Les cançons tradicionals repassen la història, tradició o les estones que els nostres avis passaven a la vora de la llar de foc. Finalment, les danses són les dels avis, o més antigues encara.
Tot aquest impressionant bagatge cultural tradicional ha de tenir continuïtat i suport incondicional de l'administració. En cas de no fer-ho, reconeguem-ho, està condemnat al fracàs.
I l'escola? Per què no impulsa, encara més, el coneixement d'aquestes realitats? No oblidem que són una impressionant eina integradora dels nouvinguts a les nostres aules. Explicar el perquè de les danses o dels gegants ens porta a explicar el perquè dels nostres orígens com a nació.
La sardana, la jota de l'Ebre, el ball de bastons, haurien de ser d'ensenyament obligat a les nostres aules pels més petits. No sols aporten sentit rítmic, sinó també ajuden a comptar, sociabilitzar-nos, i en certa mesura, a fer esport.
D'altra banda la festa major, les diverses festes de l'any haurien de ser tractades en les aules per fer-les més viscudes per la nostra canalla. I no oblidem que allà on van els nens hi van els pares i els avis.
Amigues i amics, és bo participar de la multitud d'activitats esportives a les que apuntem els nostres infants, però no abandoneu les tradicionals i les culturals. És un bé per ells, per nosaltres i per tot el país.