Aïllament

Heu anat darrerament d'escursió amb alumnes, fills o amics?
Fins fa 3 anys havia perdut el contacte amb els viatges d'adolescents en bus. Encara recordava les baralles per posar el cd o la música d'un o altre. Sempre hi havia qui tenia més força o era més persuassiu i ens acabava imposant la seva música, que sovint, no era la més desitjada per la majoria dels oïents.
Però tot i les discussions, els viatges s'esdevenien un element socialitzant de primer ordre durant els quals parlàvem i discutíem o arribàvem a incipients pactes.
Tot això ha canviat radicalment en els darrers temps. Els cascos, ipods, mp3, mp4, mòbils, etc... ens han fet tancar-nos en el nostre propi món amb la nostra pròpia música.
Com ha canviat tot?
Ara, cadascú es conecta els seus auriculars i es posa la seva música. Podem arribar a estar fins a 4 hores sols, sense parlar amb ningú, tancats dins del nostre món.
Ja no discutim ni negociem. No ens fa falta perquè dins la nostra bombolla ho tenim tot.
Realment em preocupa aquest aïllament. Forma part de l'aïllament general en el que vivim i del que gaudim, que provoca que cada cop la gent participi menys de la vida social local i que les entitats s'estiguin buidant de membres.
Tot està per fer, només cal reflexionar.