Ordinadors i pantalles digitals

Aquest curs por passar a la història per molts aspectes, però en voldria destacar un: la implantació dels ordinadors personals a classe i les pantalles digitals.
He de confessar que mai he estat un entusiasta de les noves tecnologies a l'aula perquè sempre he pensat que el nostre sistema, sigui de l'àmbit que sigui, era millor. Potser em mirava aquest tema amb excessius prejudicis i no li volia donar ni tan sols una oportunitat.
Ara, després d'uns pocs dies de prova, considero que he de començar a canviar la meva postura. Realment, quan el sistema funciona (de tant en tant quan tot està connectat, el pc arrenca, els cables estan endollats....) la classe canvia radicalment. No expliquem sols teoria sinó que els nostres alumnes poden veure vídeos, escoltar música i fer activitats interactives en aquell mateix moment. És una revolució!!! Ho és, a més, podem enviar-nos missatges i la feina feta a casa. Tot genial!
Però compte! No ens deixem emportar per la fascinació. També estem tots més controlats, els alumnes i els mateixos professors. A través de les diverses plataformes, nosaltres controlem la feina feta pels nostres alumnes i algú, algun dia (si no ho fan ara) podran controlar la nostra feina des dels despatxos.
També és veritat que podem caure en l'abandó total de l'escriptura manual. Hem de deixar a banda el llapis i paper? Crec que no. Què en farem de l'ortografia? Dependrem, encara més dels correctors dels processadors de textos? I el càlcul? Ens basarem en la calculadora i l'excel?
Espero que no.
Hem de saber conjugar les noves tecnologies amb la classe tradicional, prou canviada i variada ja en els darrers anys. Els nostres alumnes no poden pensar en l'escola com en una gran pantalla d'imatges i sons. Som, abans de tot, persones humanes amb sentiments i grandeses i febleses. Els ordinadors i les tecnologies són eines, i ho han de seguir essent. De cap manera la tecnologia ens ha de suplir, sinó que ha d'estar al nostre servei per a fer-nos la vida més agradable.
És un curs diferent, amb altres eines, però la base, la pedra on s'aixeca l'edifici que és ensenyament, és la mateixa, els nois i les noies que venen a l'institut a aprendre i els professors que hem de transmetre els nostres coneixements.