Records de Polònia

Quins records tinc d'aquests 12 dies?
Molts, alegres, tristos, interessants.... Però el més important és el sentir-me com a casa. Envoltat d'amigues i amics, passejava pels carrers de Cracòvia i Varsòvia conversant en anglès i català com si fos a casa. Feia els cafès, bevia els tes, feia fotos, com si fos a casa. Tot i que em faltaven la Raquel, el Pau i la colla, m'han fet sentir com a casa.
I no és un simple compliment, sinó un sentiment. Una alegria que brolla de l'interior en pensar-hi, tot i que es pugui escapar alguna llagrimeta d'emoció o enyorança.
L'Agnes, la Renata, la Lidia i la Jadwiga hen esdevingut com a germanes grans en un país on l'amistat i la família són considerats dels principals valors. I al meu costat, la Mar. La companya alegre, divertida, amb la que he viscut la primera experiència de passar tants dies fora amb els alumnes.
Què en puc dir d'ells? Moltes coses. Però sobretot, gràcies. Gràcies a aquests nois he tingut l'oportunitat de viure una experiència irrepetible. Gràcies a ells he tingut l'oportunitat de conèixer la història i la realitat d'un país llunyà però amb el que compartim molts elements. Per exemple, quan coneixes la seva història, de derrota en derrota, et fa pensar, sovint, en la nostra. Un país que desapareix vora dos segles, que és important en el periode d'entreguerres, torna a caure en la desgràcia nazi i soviètica, i finalment, reapareix a finals dels 80 lliure del domini soviètic. Però és un país que té por del present i del futur, de fins on l'administració europea els tornarà a treure la llibertat i el poder del que ara gaudeixen.
Han estat dies de sol, calor, potser més per les begudes que per la realitat, però dies molt i molt intensos. Ara ens en queda el record, l'amistat, la il·lusió de tornar-nos a trobar i les ganes de continuar amb aquest projecte engrescador que és un Comenius.
Fins sempre, amics polonesos!