Vaga general?

Avui 29 de setembre, els sindicats han convocat vaga general a l'estat espanyol. Serà un dia de diferents mogudes, explicacions, manifestacions, notícies diverses i moltíssimes interpretacions. També serà el dia dels matemàtics ja que a partir de migdia ens envairan amb centenars d'estadístiques i números que dansen i ballen.
Però tot plegat és un enrenou prou important. D'una banda tenim uns sindicats que han rebut calerades enormes en els darrers anys i que s'han vist avocats a convocar una vaga en la que, personalment, dubto que hi creguin. Aquesta mobilització arriba tard, mal coordinada i condenada al fracàs. Sens dubte, un govern fort, ni molt menys el que tenim, no en tindria cap mena de por a causa de la desinformació general.
Crec, sincerament, que les bases dels sindicats han respost amb la militància que els correspon, amb la il·lusió i la integritat que caracteritza les bones persones que creiem en els projectes comuns.
Però hi ha quelcom que no entenc. Com pot ser que els drets obtinguts per tants milers de persones que moriren en defensa dels seus drets estiguin sent aturats i desapareguts? Com pot ser que si avui hagués volgut fer vaga m'haguessin tret al voltant de 100 euros? No és el meu dret? per què he de pagar? Com podria sobreviure si em descontessin 100 a mi, 100 a la dona, més els diners mensuals que ens treuen? Amigues i amics, la vaga d'avui té la seva importància, però són tants els punts que ens resten ganes d'anar-hi que no ho aconseguiran en la majoria dels casos.
Tot i això, ens hem de plantejar la resposta de la societat davant els moments actuals. On és la mobilització? On és la il·lusió col·lectiva? Cap a on hem d'anar? Ens hem d'empassar tot allò que ens facin i ens donin? Reflexione'm-hi i actuem!