Auschwick

Se'm va trencar el cor. Vaig callar, tancar els ulls i passejar per uns carrers que s'esdevenien irregulars i pesats. Era l'inici de la meva estada a una fàbrica o indústria totaslment diferent de les actuals, era la indústria de la mort.
Amigues i amics, ahir vaig veure l'horror en persona. Destrossat i amb llàgrimes als ulls vaig veure com l'home pot esdevenir, realment, un llop per l'home. Només em podria preguntar per què havia passat i com ningú ho havia aturat. Més d'1.300.000 persones mortes en aquell camp de concentració. I era el petit!!!! Unes càmeres de gas preparades per matar de 700 en 700! i ningú va poder fer res?
HORRORÓS
Sabeu, fins aquest moment, tot i haver estudiat el tema i haver-ne vist pel·lícules i documentals, mai havia vist els veritables rostres de la tragèdia. Allà hi són, les fotos d'homes, dones i nens! sí, sí, nens de dos anys i de més, però de dos, com el Pau! Qui voldria la mort dels nens? I ningú ni deia ni feia res! Els aliats n'estaven informats però posaven grans excuses per fer volar les càmeres i els crematoris! Només van intervenir en un tercer camp on hi havia una important producció que els podia fer perdre diners!
Aquí t'ensenyen un per un els barracons del camp, on hi vivien fins a 1000 persones! No eren persones, els tractaven com animals, marcats i si calia, els mataven per fer lloc. Trens sencers arribaven des de qualsevol punt del continent cap a Auschwick i si no hi havia lloc, entraven directament cap a les cambres de gas, on, abans, els havien enganyat, explicant-los que calia que es dutxessin i es preparessin per una gran estada. Tot era un engany! allà dins només hi havia els forats on llençaven un producte que es convertia en gas i els matava. Els més alts i grans morien els darrers perquè primer queien els d'abaix. Així doncs, abaix només trobem els cossos dels nens i dels més febles.
Vaig aprendre, també, que milers de polonesos també hi feren cap, no jueus, sinó intel·lectuals, gent preparada que podien donar una resposta al nou règim. Però també vaig saber que hi hagué pobles sencers que foren ocupats pels nazis, per la seva situació o per algun interès i els seus habitants també feren cap al camp. Sens dubte, la ignorància ens fa feliços.
I no pararia mai d'explicar-vos allò que ens van transmetre, però ho aniré fent a poc a poc. Ara només volia buidar el pap i que coneguéssiu com ens vam sentir ahir els 24 catalans que estem a Polònia. Enutjats, enfadats, però sobretot, destrossats interiorment.
No parlava ningú, tot era silenci, el mateix silenci que queda en el camp on moriren més d'un milió de persones!