Benvolgudes amigues i amics,
Ara fa 12 anys, em proposaren continuar la tasca del president Àngel Holgado al front de l’Agrupació Cultural. Si us dic la veritat, vaig dir un sí ràpid, potser un xic irreflexiu i juvenil, propi de l’edat i de la il•lusió del moment. Era una nova experiència, acabava la llicenciatura d’Història i hi veia una forma de reinvertir el temps que el municipi i els afers públics, com en tots els nois i noies del país, havia invertit en mi.
Certament, moltes coses han canviat des d’aquell moment. Primer de tot el meu estat civil. Recordo, que algun dia abans de meu casament, encara participava en una xerrada en aquesta mateixa sala. D’altra banda, un any després, l’amic Demetri m’ajudava a sortir ràpid de la sala per no perdre un tren, que acompanyat de l’esposa Raquel, em portava a celebrar la jornada a Sevilla. També foren els amics presidents de les seccions els que s’acostaren a conèixer el Pau en els primers dies de vida.
Així doncs, la Cultural ha format part del meu ésser en aquest temps.
D’altra banda els amics. Tots vosaltres m’heu acompanyat, aconsellat i participat de les diverses activitats organitzades. Un trucada, un sms o correu ha estat suficient per veure’m envoltat de la vostra presència i tirar endavant del carro d’una entitat, ho he de dir, gens fàcil de portar.
Benvolgut nou president, l’Agrupació Cultural és una entitat curiosa en la seva forma d’existir. Formada per deu seccions, amb àmplia llibertat d’acció i autonomia, la cultural encisa, enamora per la gran quantitat de temes que es poden tractar i fer, però sempre hi ha d’haver un diàleg constant al voltant de la pròpia economia. Cal contentar les diverses seccions i fer-les veure la necessitat d’ajudar uns o altres en un moment determinat. Cal fer veure els moments de crisi, com els actuals, com una oportunitat d’anar a buscar nous recursos o reinventar les activitats perquè siguin mennys costoses. Cal ajudar les noves idees, les noves seccions que aparaixeran en un futur. No oblidis, president, els nouvinguts i les seves cultures. Apropa’t-hi, n’aprendràs molt i segurament, les noves seccions, tindran gent molt diversa I d’origens llunyans com a membres.
Acosta’t president al regidor de cultura de torn. Jo n’he conegut tres, tots diferents entre ells, però molt respectuosos i propers envers els nostres afers. Gràcies a la Maria Estradé, el Pep Graset i el Josep Toquero. Han estat sempre al nostre costat i ens han donat suport en tot!
La Cultural és quelcom fràgil, intangible. Moltes vegades et donarà la sensació que la cutural ets tu mateix i la junta permanent. No et preocupis. L’entitat serà el que vosaltres volgueu. Amb el permís de les seccions, féu totes les activitats que pogueu i doneu-ne sentit, que mai, mai, esdevingui, simplement un banc, que reparteix diners a les seccions. Perquè llavors, president, la seva existència ja no tindrà sentit.
Amigues i amics, el temps de les meves paraules s’acaba i hi hauria tantes coses a dir! Però prefereixo el silenci, només el record, que penseu en quantes coses hem fet plegats en aquests temps! Quants kilòmetres de viatges junts!, quantes hores de xerrades i cicles! Quants diners invertits en cultura pel nostre municipi!
No ho oblideu mai, Vila-seca us espera. No sols els socis, sinó tot el poble ha mirat sempre, i ho continuarà fent durant molt de temps, l’Agrupació Cultural com a mirall on veure com la cultura tradicional es manté viva a partir de les seves arrels.
Moltes gràcies a totes i a tots!
David Melero Domènech
lunes, 27 de diciembre de 2010
jueves, 11 de noviembre de 2010
Ensenyament 3
Va que suposo que és el darrer abans d'entrar en campanya directament!
Mireu, parlant amb l'amic Jaume d'Alacant i altres companys m'han anat donant noves idees al voltant del tema ensenyament, aquell que més ens preocupa a nivell laboral però també perquè sincerament creiem que és la base per començar a canviar la societat vers el recte camí.
Com pot ser que la majoria de professors treballin un any en un centre, com a molt dos i a partir de febrer no sàpiguen no aniran? Com hem de programar continguts, investigar, innovar, iniciar nous projectes de centre quan sabem que només hi estarem durant un període tan curt de temps? Impossible, i com a mínim, si ho fem, de manera automàtica sense cap tipus de passió ni il·lusió.
L'estabilitat de plantilles és bàsica per que un centre funcioni correctament. No sols l'equip directiu, sinó el 80% de la plantilla d'un centre hi hauria d'estar durant un important període de temps per dur a terme aquests projectes i senti-se del poble i així entendre els comportaments i les relacions socials en el municipi on es treballa.
D'altres coses a corregir és el tema dels alumnes que repeteixen curs. Estic segur que un 80% dels repetidors no els serveix de res. A l'any següent tornen a caure en els mateixos errors i abandonen. Saben que cada curs només es pot repetir un cop, així doncs, com que ens passaran, passem un segon any de vacances i a esperar el proper! Què trist! Ningú els pot explicar la importància de tenir l'ensenyament bàsic obligatori? No els podem motivar en aquest segon any? Què passa a casa? No passa res perquè l'alumne comenci el curs amb més de 4 assignatures suspeses? Doncs en molts casos, no passa res. I així anem.
Tot i tenir el privilegi d'estar en dos dels centres més petits de la demarcació, sóc conscient que les ratios alumnes-professors-recursos en la majoria dels centres no estan gens compensades. Moltes classes estan plenes a vessar i els professors amb prou feina poden mantenir l'ordre com per impartir docència del temari corresponent. Aquest tema també s'ha de treballar si volem millorar el rendiment dels nostres alumnes. Ens podríem haver estalviat els diners dels ordinadors i augmentar certes plantilles i recursos pels centres!
Finalment, hem de tornar a valorar la nota numèrica. No pot ser que no li importin ni als alumnes ni a les famílies els 2-3-4 i vivim ressignats en la mediocritat.
Amigues i amics, hi ha molt camí a recórrer però hi ha molta il·lusió, ganes de canvi i molts bons professionals amb propostes.
Mireu, parlant amb l'amic Jaume d'Alacant i altres companys m'han anat donant noves idees al voltant del tema ensenyament, aquell que més ens preocupa a nivell laboral però també perquè sincerament creiem que és la base per començar a canviar la societat vers el recte camí.
Com pot ser que la majoria de professors treballin un any en un centre, com a molt dos i a partir de febrer no sàpiguen no aniran? Com hem de programar continguts, investigar, innovar, iniciar nous projectes de centre quan sabem que només hi estarem durant un període tan curt de temps? Impossible, i com a mínim, si ho fem, de manera automàtica sense cap tipus de passió ni il·lusió.
L'estabilitat de plantilles és bàsica per que un centre funcioni correctament. No sols l'equip directiu, sinó el 80% de la plantilla d'un centre hi hauria d'estar durant un important període de temps per dur a terme aquests projectes i senti-se del poble i així entendre els comportaments i les relacions socials en el municipi on es treballa.
D'altres coses a corregir és el tema dels alumnes que repeteixen curs. Estic segur que un 80% dels repetidors no els serveix de res. A l'any següent tornen a caure en els mateixos errors i abandonen. Saben que cada curs només es pot repetir un cop, així doncs, com que ens passaran, passem un segon any de vacances i a esperar el proper! Què trist! Ningú els pot explicar la importància de tenir l'ensenyament bàsic obligatori? No els podem motivar en aquest segon any? Què passa a casa? No passa res perquè l'alumne comenci el curs amb més de 4 assignatures suspeses? Doncs en molts casos, no passa res. I així anem.
Tot i tenir el privilegi d'estar en dos dels centres més petits de la demarcació, sóc conscient que les ratios alumnes-professors-recursos en la majoria dels centres no estan gens compensades. Moltes classes estan plenes a vessar i els professors amb prou feina poden mantenir l'ordre com per impartir docència del temari corresponent. Aquest tema també s'ha de treballar si volem millorar el rendiment dels nostres alumnes. Ens podríem haver estalviat els diners dels ordinadors i augmentar certes plantilles i recursos pels centres!
Finalment, hem de tornar a valorar la nota numèrica. No pot ser que no li importin ni als alumnes ni a les famílies els 2-3-4 i vivim ressignats en la mediocritat.
Amigues i amics, hi ha molt camí a recórrer però hi ha molta il·lusió, ganes de canvi i molts bons professionals amb propostes.
lunes, 8 de noviembre de 2010
Ensenyament 2
Bon dia amigues i amics!
Torno amb el tema ensenyament.
Com ho hem d'arreglar tot això? Com podem capgirar els informes negatius? Doncs crec que amb paciència i treball continu ho podem arribar a arreglar.
1. No he cregut mai en les recuperacions del mes de juny. És impossible que un alumne que li hagin quedat dos o tres trimestres per recuperar s'ho pugui preparar en una setmana durant el mes de juny i, molts cops, aconsegueixi aprovar-ho. Personalment, crec que hem de tornar als exàmens de setembre, on el període estival ens dóna dos mesos de preparació i així donar un sentit a les recuperacions de curs.
2. Però si tornem a les recuperacions de setembre ens trobem en la gran Maragallada d'enguany, és a dir, l'inici de curs el 7 de setembre. Quan farem els exàmens? Era necessari tornar a escola tan aviat i crear un nou problema a pares, ampas, ajuntaments... durant el mes de febrer-març? Considero que no, només es pretenia deixar una petjada més i com no, un nou error. Mireu, durant molts anys vaig treballar en un supermercat turístic a la Pineda. En els darrers anys vaig apreciar un enorme increment de clients durant la primera quinzena de setembre. Això era degut a que molts avis-àvies-pares es quedaven amb els nens fins l'inici de curs i allò feia, com diem sovint, bullir l'olla del comerç turístic durant quinze dies més. Ara, com si poguéssim prescindir d'aquest sector econòmica vital pel país, els hem tret o escapçat aquesta oportunitat. I al març qui vindrà? la tia Pepa.
Realment, quan farem els exàmens? La primera setmana de setembre mentre organitzem el curs? Ens haurem de plantejar fer una passa enrera i tornar a començar el curs una setmana més tard.
3. Una altra proposta. Tenim ben demostrat el desànim de molts alumnes de l'ESO a primer cicle. Són molts alumnes que ens arriben despenjats del sistema que ni volen, ni poden seguir el ritme de classe. Imagineu-vos fent una cosa que no voleu durant 7 hores seguides i després encara et queden setmanes i 3 anys per endavant! Com dic sempre, hi encara es porten prou bé. Ens hem d'esforçar per crear itineraris a partir de 2n i 3r d'ESO per aquests alumnes, perquè aprofitin el temps i surtin amb unes nocions mínimes de vida laboral. Perquè sinó, s'avorreixen, molesten, els expulsem, ho tornem a fer finalment van fora del sistema sense els estudis mínims i a més, ara no troben treball. Quantes persones perdudes? Un 30% segons les darreres dades.
4. I acabo per avui, tocant el tema treball, per què no surt una llei que obligui les empreses a contractar només gent que acrediti tenir els estudis mínims (en aquest moment l'ESO)? Seria la forma de tenir molta més força el sistema educatiu perquè llavors si que es compliria allò: "Estudia, fill meu, que sense estudis no ets res".
Torno amb el tema ensenyament.
Com ho hem d'arreglar tot això? Com podem capgirar els informes negatius? Doncs crec que amb paciència i treball continu ho podem arribar a arreglar.
1. No he cregut mai en les recuperacions del mes de juny. És impossible que un alumne que li hagin quedat dos o tres trimestres per recuperar s'ho pugui preparar en una setmana durant el mes de juny i, molts cops, aconsegueixi aprovar-ho. Personalment, crec que hem de tornar als exàmens de setembre, on el període estival ens dóna dos mesos de preparació i així donar un sentit a les recuperacions de curs.
2. Però si tornem a les recuperacions de setembre ens trobem en la gran Maragallada d'enguany, és a dir, l'inici de curs el 7 de setembre. Quan farem els exàmens? Era necessari tornar a escola tan aviat i crear un nou problema a pares, ampas, ajuntaments... durant el mes de febrer-març? Considero que no, només es pretenia deixar una petjada més i com no, un nou error. Mireu, durant molts anys vaig treballar en un supermercat turístic a la Pineda. En els darrers anys vaig apreciar un enorme increment de clients durant la primera quinzena de setembre. Això era degut a que molts avis-àvies-pares es quedaven amb els nens fins l'inici de curs i allò feia, com diem sovint, bullir l'olla del comerç turístic durant quinze dies més. Ara, com si poguéssim prescindir d'aquest sector econòmica vital pel país, els hem tret o escapçat aquesta oportunitat. I al març qui vindrà? la tia Pepa.
Realment, quan farem els exàmens? La primera setmana de setembre mentre organitzem el curs? Ens haurem de plantejar fer una passa enrera i tornar a començar el curs una setmana més tard.
3. Una altra proposta. Tenim ben demostrat el desànim de molts alumnes de l'ESO a primer cicle. Són molts alumnes que ens arriben despenjats del sistema que ni volen, ni poden seguir el ritme de classe. Imagineu-vos fent una cosa que no voleu durant 7 hores seguides i després encara et queden setmanes i 3 anys per endavant! Com dic sempre, hi encara es porten prou bé. Ens hem d'esforçar per crear itineraris a partir de 2n i 3r d'ESO per aquests alumnes, perquè aprofitin el temps i surtin amb unes nocions mínimes de vida laboral. Perquè sinó, s'avorreixen, molesten, els expulsem, ho tornem a fer finalment van fora del sistema sense els estudis mínims i a més, ara no troben treball. Quantes persones perdudes? Un 30% segons les darreres dades.
4. I acabo per avui, tocant el tema treball, per què no surt una llei que obligui les empreses a contractar només gent que acrediti tenir els estudis mínims (en aquest moment l'ESO)? Seria la forma de tenir molta més força el sistema educatiu perquè llavors si que es compliria allò: "Estudia, fill meu, que sense estudis no ets res".
miércoles, 3 de noviembre de 2010
Educació i Societat
Avui us proposo una reflexió envers l'educació dels nostres fills i del personal que s'hi dedica. Què ha passat en els darrers anys? Per què tothom calla i amaga el cap sota l'ala? Quin paper han de tenir els professionals? Quin paper tindran els directors? Escola laica o religiosa? El futur del batxillerat i els mòduls?
Aquestes són les grans preguntes que els titulars ens venen cada dia al voltant del món de l'educació. Però permeteu-me que em centri només en donar l'opinió en alguns d'aquests aspectes i així el tema ens durarà una mica més.
La història de l'educació en els darrers temps ha estat, realment, controvertida i, si seguim els indicadors de centre i enquestes, trista. Realment no crec que haguem de donar molta credibilitat als diversos informes que ens bombardegen i parlen de la suposada realitat de les aules. Ho dic des del convenciment que les proves que s'acostumen a passar per moltes escoltes tenen, sovint, molts filtres i certes ajudes prèvies.
Certament hi ha moltes coses a canviar però per què no comencem per l'exterior de l'escola? La societat ha canviat moltíssim en els darrers anys i ni la família ni l'entorn dels alumnes és igual al que teníem durant els 70s o 80s. La família d'avui no té perquè ser la de demà. Hi ha alumnes que canvien de pare gairebé cada any. Hi ha famílies que no agafen mai el telefon per parlar amb l'escola. N'hi ha que si renyes el seu fill venen a escridassar-te a l'institut o l'escola.
Amigues i amics, el que falta és una mica d'ordre no sols a l'escola, sinó a tota la societat. NO POT SER que els nens i nenes estiguin sols a casa tota la tarda. Heu sentit parlar dels nens-clau? Porten les claus penjades al coll i van sempre sols. Certament la societat ha fet que els pares haguessin de treballar tot el dia per pagar les hipoteques i les desespes, però i els fills? Qui els cuida ara? O ens ho replantegem, o en morim. Realment hem de canviar de vida, de ritme o el que sigui sinó, els nostres fills seguiran passejant sols pels carrers entre setmana sense ni fer deures ni treballar.
I aquesta és una de les grans causes de la davallada de resultats en ensenyament! Els nens estan sols tota la tarda, ningú se'n fa càrrec, estan mirant la tele o conectats al pc i la feina va quedant endarrerida. No parlo de l'institut, sinó de la mateixa primària, on ja hi ha molts alumnes que ni fan deures ni estudien. Per tant, molts ja es van despenjant del sistema.
Amigues i amics, és el meu primer comentari sobre ensenyament. En faré més perquè crec conèixer, en certa mesura, del que parlo.
Aquestes són les grans preguntes que els titulars ens venen cada dia al voltant del món de l'educació. Però permeteu-me que em centri només en donar l'opinió en alguns d'aquests aspectes i així el tema ens durarà una mica més.
La història de l'educació en els darrers temps ha estat, realment, controvertida i, si seguim els indicadors de centre i enquestes, trista. Realment no crec que haguem de donar molta credibilitat als diversos informes que ens bombardegen i parlen de la suposada realitat de les aules. Ho dic des del convenciment que les proves que s'acostumen a passar per moltes escoltes tenen, sovint, molts filtres i certes ajudes prèvies.
Certament hi ha moltes coses a canviar però per què no comencem per l'exterior de l'escola? La societat ha canviat moltíssim en els darrers anys i ni la família ni l'entorn dels alumnes és igual al que teníem durant els 70s o 80s. La família d'avui no té perquè ser la de demà. Hi ha alumnes que canvien de pare gairebé cada any. Hi ha famílies que no agafen mai el telefon per parlar amb l'escola. N'hi ha que si renyes el seu fill venen a escridassar-te a l'institut o l'escola.
Amigues i amics, el que falta és una mica d'ordre no sols a l'escola, sinó a tota la societat. NO POT SER que els nens i nenes estiguin sols a casa tota la tarda. Heu sentit parlar dels nens-clau? Porten les claus penjades al coll i van sempre sols. Certament la societat ha fet que els pares haguessin de treballar tot el dia per pagar les hipoteques i les desespes, però i els fills? Qui els cuida ara? O ens ho replantegem, o en morim. Realment hem de canviar de vida, de ritme o el que sigui sinó, els nostres fills seguiran passejant sols pels carrers entre setmana sense ni fer deures ni treballar.
I aquesta és una de les grans causes de la davallada de resultats en ensenyament! Els nens estan sols tota la tarda, ningú se'n fa càrrec, estan mirant la tele o conectats al pc i la feina va quedant endarrerida. No parlo de l'institut, sinó de la mateixa primària, on ja hi ha molts alumnes que ni fan deures ni estudien. Per tant, molts ja es van despenjant del sistema.
Amigues i amics, és el meu primer comentari sobre ensenyament. En faré més perquè crec conèixer, en certa mesura, del que parlo.
lunes, 1 de noviembre de 2010
Castanyada o Halloween?
Ja hem arribat i passat Tots Sants. La nostra festa per recordar aquelles persones que resten en la nostra memòria. On són, cap on han anat? Només Déu (per alguns) ho sap, però tenim la certesa que resten en nosaltres, en els nostres pensaments i actituts. De fet, pels grecs, el que comptava de veritat, era romandre en la memòria dels que quedaven vius. Mentre hi romanien, seguien vivint, però ai! d'aquells que queien en l'oblit! Podien passejar per l'Hades tota l'eternitat, plorant pels racons.
Sens dubte la visió cristiana ha estat diferent. No pretenc fer un escrit d'escatologia ni al voltant de la Segona Vinguda, però sí que vull deixar clara el pensament cristià d'una gran ressurecció al voltant de Déu on trobarem totes aquelles persones estimades.
A partir d'aquest pensament, el dia dels Difunts i de Tots Sants pretenien que, almenys, un cop a l'any, els que vivíem recordéssim aquelles persones estimades que, amb el pas del temps, ens havien deixat. Al voltant d'aquestes festes, aparegueren tradicions entranyables com la Castanyada, els panellets i fins i tot cançons com el Marrameu i la Castanyera. A partir dels 80, amb la globalització i l'enorme feina feta en molts aspectes, per la introducció de la llengua anglesa a les nostres escoles, els nostres alumnes conegueren altres tradicions al voltant d'aquestes dates. Finalment, el propi consumisme, la proximitat de Port Aventura i la pròpia dinàmica de la societat han fet que el Halloween hagi tingut, cada cop més, una gran acceptació entre el públic més jove.
A partir d'aquí s'inicia la polèmica. Personalment, els que em coneixen saben que sóc un gran amant de la festa, per tant, us asseguro, no em moltesta gens que la gent es disfressi aquests dies. No és la meva tradició però la respecto. A més, si podem ajudar un sector com el dels comerços que s'hi dediquen, doncs, millor.
Considero que és feina de l'escola explicar les dues tradicions i que les famílies optin per aquella que considerin més seva. Sempre coneixent-les totes dues i participant-ne, per què no? També explicàvem històries de por abans del Halloween!
Amigues i amics, que cadascú celebri el que vulgui però coneixent totes les tradicions. Al tanto amb el pèndul del que vaig parlar en l'altre escrit.
Sens dubte la visió cristiana ha estat diferent. No pretenc fer un escrit d'escatologia ni al voltant de la Segona Vinguda, però sí que vull deixar clara el pensament cristià d'una gran ressurecció al voltant de Déu on trobarem totes aquelles persones estimades.
A partir d'aquest pensament, el dia dels Difunts i de Tots Sants pretenien que, almenys, un cop a l'any, els que vivíem recordéssim aquelles persones estimades que, amb el pas del temps, ens havien deixat. Al voltant d'aquestes festes, aparegueren tradicions entranyables com la Castanyada, els panellets i fins i tot cançons com el Marrameu i la Castanyera. A partir dels 80, amb la globalització i l'enorme feina feta en molts aspectes, per la introducció de la llengua anglesa a les nostres escoles, els nostres alumnes conegueren altres tradicions al voltant d'aquestes dates. Finalment, el propi consumisme, la proximitat de Port Aventura i la pròpia dinàmica de la societat han fet que el Halloween hagi tingut, cada cop més, una gran acceptació entre el públic més jove.
A partir d'aquí s'inicia la polèmica. Personalment, els que em coneixen saben que sóc un gran amant de la festa, per tant, us asseguro, no em moltesta gens que la gent es disfressi aquests dies. No és la meva tradició però la respecto. A més, si podem ajudar un sector com el dels comerços que s'hi dediquen, doncs, millor.
Considero que és feina de l'escola explicar les dues tradicions i que les famílies optin per aquella que considerin més seva. Sempre coneixent-les totes dues i participant-ne, per què no? També explicàvem històries de por abans del Halloween!
Amigues i amics, que cadascú celebri el que vulgui però coneixent totes les tradicions. Al tanto amb el pèndul del que vaig parlar en l'altre escrit.
martes, 26 de octubre de 2010
Religió
Què ens ha passat? Anem d'unes bandes a d'altres? Tant de mal ha fet la religió al nostre país?
Potser sí, potser no. Uns afirmen que hi ha molts casos d'abusos, d'excès de poder per part de les jerarquies, de persecució, amiguisme amb el franquisme..... D'altres, ens recorden la importància en la cultura catalana, l'enorme acció social, ensenyament....
D'entre tots, em quedo amb una mica de tot. Realment, d'una manera trista la jerarquia catòlica es va juntar i va fer seguidisme del règim franquista durant 40 anys. Realment n'hi hagué d'abusos i excés de poder però crec que no ens podem tancar en la part negativa del tema. Si hi ha hagut abusos i atacs, doncs que rebin el que vulguin, però cal pensar en el total.
La nostra cultura, sigui catalana, espanyola o europea prové i beu de la font del cristianisme. Sí que hi ha un gran substrat clàssic i altres influències, però la cristiana, considero, és la més important. Festes, noms de carrers, d'indrets i pobles, tradicions de l'any, provenen de la tradició que la religió majoritària durant segles va anar deixant entre la societat. Ai d'aquests que neguen tota influència en l'actualitat! En quin món viuran! N'hauran de crear un de nou? És aquesta la causa de la proliferació de baptismes, casaments i enterraments laics? per què no canvien els noms? Volem abandonar però no podem perquè no sabem fins on podem arribar.
Realment la importància de la tradició i l'Església en el món occidental ha estat enorme. Els grans scriptoria dels monestirs van permetre salvaguardar la tradició clàssica i les biblioteques monacals foren les úniques existents durant l'Edat Mitjana fins ben entrada la moderna. Sí que se'n prohibiren molts de llibres però se'n copiaren molts i es van guardar gràcies al zel de monjos com els de Poblet, ben propers a nosaltres.
D'altra banda, fins fa uns 30 anys no hi hagué altra acció social que la que organitzava l'Església. Aquest és un fet incontestable. Hospicis, cases d'acollida, menjadors socials, tots depenien d'aquesta institució. Ja ningú se'n recorda? Crec que la societat en general i la classe política, que tan aviat obliden, ho hem de recordar.
Finalment, en ensenyament també la tasca eclesiàstica ha estat important. Molta gent enviava els seus fills a col·legis religiosos, dels que sempre es diu que en sortien amb un bon nivell. Sí que també es diu que hi havia un barrot ben gros, però també la docència donada ha estat agraïda molt sovint per antics alumnes.
Amigues i amics, parlar és gratuït, però cal mesurar bé les paraules, no cremar tot i veure que entre l'herba sempre hi ha algun fruit amagat.
Potser sí, potser no. Uns afirmen que hi ha molts casos d'abusos, d'excès de poder per part de les jerarquies, de persecució, amiguisme amb el franquisme..... D'altres, ens recorden la importància en la cultura catalana, l'enorme acció social, ensenyament....
D'entre tots, em quedo amb una mica de tot. Realment, d'una manera trista la jerarquia catòlica es va juntar i va fer seguidisme del règim franquista durant 40 anys. Realment n'hi hagué d'abusos i excés de poder però crec que no ens podem tancar en la part negativa del tema. Si hi ha hagut abusos i atacs, doncs que rebin el que vulguin, però cal pensar en el total.
La nostra cultura, sigui catalana, espanyola o europea prové i beu de la font del cristianisme. Sí que hi ha un gran substrat clàssic i altres influències, però la cristiana, considero, és la més important. Festes, noms de carrers, d'indrets i pobles, tradicions de l'any, provenen de la tradició que la religió majoritària durant segles va anar deixant entre la societat. Ai d'aquests que neguen tota influència en l'actualitat! En quin món viuran! N'hauran de crear un de nou? És aquesta la causa de la proliferació de baptismes, casaments i enterraments laics? per què no canvien els noms? Volem abandonar però no podem perquè no sabem fins on podem arribar.
Realment la importància de la tradició i l'Església en el món occidental ha estat enorme. Els grans scriptoria dels monestirs van permetre salvaguardar la tradició clàssica i les biblioteques monacals foren les úniques existents durant l'Edat Mitjana fins ben entrada la moderna. Sí que se'n prohibiren molts de llibres però se'n copiaren molts i es van guardar gràcies al zel de monjos com els de Poblet, ben propers a nosaltres.
D'altra banda, fins fa uns 30 anys no hi hagué altra acció social que la que organitzava l'Església. Aquest és un fet incontestable. Hospicis, cases d'acollida, menjadors socials, tots depenien d'aquesta institució. Ja ningú se'n recorda? Crec que la societat en general i la classe política, que tan aviat obliden, ho hem de recordar.
Finalment, en ensenyament també la tasca eclesiàstica ha estat important. Molta gent enviava els seus fills a col·legis religiosos, dels que sempre es diu que en sortien amb un bon nivell. Sí que també es diu que hi havia un barrot ben gros, però també la docència donada ha estat agraïda molt sovint per antics alumnes.
Amigues i amics, parlar és gratuït, però cal mesurar bé les paraules, no cremar tot i veure que entre l'herba sempre hi ha algun fruit amagat.
jueves, 14 de octubre de 2010
Aïllament
Heu anat darrerament d'escursió amb alumnes, fills o amics?
Fins fa 3 anys havia perdut el contacte amb els viatges d'adolescents en bus. Encara recordava les baralles per posar el cd o la música d'un o altre. Sempre hi havia qui tenia més força o era més persuassiu i ens acabava imposant la seva música, que sovint, no era la més desitjada per la majoria dels oïents.
Però tot i les discussions, els viatges s'esdevenien un element socialitzant de primer ordre durant els quals parlàvem i discutíem o arribàvem a incipients pactes.
Tot això ha canviat radicalment en els darrers temps. Els cascos, ipods, mp3, mp4, mòbils, etc... ens han fet tancar-nos en el nostre propi món amb la nostra pròpia música.
Com ha canviat tot?
Ara, cadascú es conecta els seus auriculars i es posa la seva música. Podem arribar a estar fins a 4 hores sols, sense parlar amb ningú, tancats dins del nostre món.
Ja no discutim ni negociem. No ens fa falta perquè dins la nostra bombolla ho tenim tot.
Realment em preocupa aquest aïllament. Forma part de l'aïllament general en el que vivim i del que gaudim, que provoca que cada cop la gent participi menys de la vida social local i que les entitats s'estiguin buidant de membres.
Tot està per fer, només cal reflexionar.
Fins fa 3 anys havia perdut el contacte amb els viatges d'adolescents en bus. Encara recordava les baralles per posar el cd o la música d'un o altre. Sempre hi havia qui tenia més força o era més persuassiu i ens acabava imposant la seva música, que sovint, no era la més desitjada per la majoria dels oïents.
Però tot i les discussions, els viatges s'esdevenien un element socialitzant de primer ordre durant els quals parlàvem i discutíem o arribàvem a incipients pactes.
Tot això ha canviat radicalment en els darrers temps. Els cascos, ipods, mp3, mp4, mòbils, etc... ens han fet tancar-nos en el nostre propi món amb la nostra pròpia música.
Com ha canviat tot?
Ara, cadascú es conecta els seus auriculars i es posa la seva música. Podem arribar a estar fins a 4 hores sols, sense parlar amb ningú, tancats dins del nostre món.
Ja no discutim ni negociem. No ens fa falta perquè dins la nostra bombolla ho tenim tot.
Realment em preocupa aquest aïllament. Forma part de l'aïllament general en el que vivim i del que gaudim, que provoca que cada cop la gent participi menys de la vida social local i que les entitats s'estiguin buidant de membres.
Tot està per fer, només cal reflexionar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)