Ja hem arribat i passat Tots Sants. La nostra festa per recordar aquelles persones que resten en la nostra memòria. On són, cap on han anat? Només Déu (per alguns) ho sap, però tenim la certesa que resten en nosaltres, en els nostres pensaments i actituts. De fet, pels grecs, el que comptava de veritat, era romandre en la memòria dels que quedaven vius. Mentre hi romanien, seguien vivint, però ai! d'aquells que queien en l'oblit! Podien passejar per l'Hades tota l'eternitat, plorant pels racons.
Sens dubte la visió cristiana ha estat diferent. No pretenc fer un escrit d'escatologia ni al voltant de la Segona Vinguda, però sí que vull deixar clara el pensament cristià d'una gran ressurecció al voltant de Déu on trobarem totes aquelles persones estimades.
A partir d'aquest pensament, el dia dels Difunts i de Tots Sants pretenien que, almenys, un cop a l'any, els que vivíem recordéssim aquelles persones estimades que, amb el pas del temps, ens havien deixat. Al voltant d'aquestes festes, aparegueren tradicions entranyables com la Castanyada, els panellets i fins i tot cançons com el Marrameu i la Castanyera. A partir dels 80, amb la globalització i l'enorme feina feta en molts aspectes, per la introducció de la llengua anglesa a les nostres escoles, els nostres alumnes conegueren altres tradicions al voltant d'aquestes dates. Finalment, el propi consumisme, la proximitat de Port Aventura i la pròpia dinàmica de la societat han fet que el Halloween hagi tingut, cada cop més, una gran acceptació entre el públic més jove.
A partir d'aquí s'inicia la polèmica. Personalment, els que em coneixen saben que sóc un gran amant de la festa, per tant, us asseguro, no em moltesta gens que la gent es disfressi aquests dies. No és la meva tradició però la respecto. A més, si podem ajudar un sector com el dels comerços que s'hi dediquen, doncs, millor.
Considero que és feina de l'escola explicar les dues tradicions i que les famílies optin per aquella que considerin més seva. Sempre coneixent-les totes dues i participant-ne, per què no? També explicàvem històries de por abans del Halloween!
Amigues i amics, que cadascú celebri el que vulgui però coneixent totes les tradicions. Al tanto amb el pèndul del que vaig parlar en l'altre escrit.
Crec que la castanyada no té el poder publicitari que disfruta el Halloween. Partim en desigualtat o almenys un de fora de Catalunya ho veu així.
ResponderEliminar