Educació i Societat

Avui us proposo una reflexió envers l'educació dels nostres fills i del personal que s'hi dedica. Què ha passat en els darrers anys? Per què tothom calla i amaga el cap sota l'ala? Quin paper han de tenir els professionals? Quin paper tindran els directors? Escola laica o religiosa? El futur del batxillerat i els mòduls?
Aquestes són les grans preguntes que els titulars ens venen cada dia al voltant del món de l'educació. Però permeteu-me que em centri només en donar l'opinió en alguns d'aquests aspectes i així el tema ens durarà una mica més.
La història de l'educació en els darrers temps ha estat, realment, controvertida i, si seguim els indicadors de centre i enquestes, trista. Realment no crec que haguem de donar molta credibilitat als diversos informes que ens bombardegen i parlen de la suposada realitat de les aules. Ho dic des del convenciment que les proves que s'acostumen a passar per moltes escoltes tenen, sovint, molts filtres i certes ajudes prèvies.
Certament hi ha moltes coses a canviar però per què no comencem per l'exterior de l'escola? La societat ha canviat moltíssim en els darrers anys i ni la família ni l'entorn dels alumnes és igual al que teníem durant els 70s o 80s. La família d'avui no té perquè ser la de demà. Hi ha alumnes que canvien de pare gairebé cada any. Hi ha famílies que no agafen mai el telefon per parlar amb l'escola. N'hi ha que si renyes el seu fill venen a escridassar-te a l'institut o l'escola.
Amigues i amics, el que falta és una mica d'ordre no sols a l'escola, sinó a tota la societat. NO POT SER que els nens i nenes estiguin sols a casa tota la tarda. Heu sentit parlar dels nens-clau? Porten les claus penjades al coll i van sempre sols. Certament la societat ha fet que els pares haguessin de treballar tot el dia per pagar les hipoteques i les desespes, però i els fills? Qui els cuida ara? O ens ho replantegem, o en morim. Realment hem de canviar de vida, de ritme o el que sigui sinó, els nostres fills seguiran passejant sols pels carrers entre setmana sense ni fer deures ni treballar.
I aquesta és una de les grans causes de la davallada de resultats en ensenyament! Els nens estan sols tota la tarda, ningú se'n fa càrrec, estan mirant la tele o conectats al pc i la feina va quedant endarrerida. No parlo de l'institut, sinó de la mateixa primària, on ja hi ha molts alumnes que ni fan deures ni estudien. Per tant, molts ja es van despenjant del sistema.
Amigues i amics, és el meu primer comentari sobre ensenyament. En faré més perquè crec conèixer, en certa mesura, del que parlo.