Ensenyament 2

Bon dia amigues i amics!

Torno amb el tema ensenyament.
Com ho hem d'arreglar tot això? Com podem capgirar els informes negatius? Doncs crec que amb paciència i treball continu ho podem arribar a arreglar.
1. No he cregut mai en les recuperacions del mes de juny. És impossible que un alumne que li hagin quedat dos o tres trimestres per recuperar s'ho pugui preparar en una setmana durant el mes de juny i, molts cops, aconsegueixi aprovar-ho. Personalment, crec que hem de tornar als exàmens de setembre, on el període estival ens dóna dos mesos de preparació i així donar un sentit a les recuperacions de curs.
2. Però si tornem a les recuperacions de setembre ens trobem en la gran Maragallada d'enguany, és a dir, l'inici de curs el 7 de setembre. Quan farem els exàmens? Era necessari tornar a escola tan aviat i crear un nou problema a pares, ampas, ajuntaments... durant el mes de febrer-març? Considero que no, només es pretenia deixar una petjada més i com no, un nou error. Mireu, durant molts anys vaig treballar en un supermercat turístic a la Pineda. En els darrers anys vaig apreciar un enorme increment de clients durant la primera quinzena de setembre. Això era degut a que molts avis-àvies-pares es quedaven amb els nens fins l'inici de curs i allò feia, com diem sovint, bullir l'olla del comerç turístic durant quinze dies més. Ara, com si poguéssim prescindir d'aquest sector econòmica vital pel país, els hem tret o escapçat aquesta oportunitat. I al març qui vindrà? la tia Pepa.
Realment, quan farem els exàmens? La primera setmana de setembre mentre organitzem el curs? Ens haurem de plantejar fer una passa enrera i tornar a començar el curs una setmana més tard.
3. Una altra proposta. Tenim ben demostrat el desànim de molts alumnes de l'ESO a primer cicle. Són molts alumnes que ens arriben despenjats del sistema que ni volen, ni poden seguir el ritme de classe. Imagineu-vos fent una cosa que no voleu durant 7 hores seguides i després encara et queden setmanes i 3 anys per endavant! Com dic sempre, hi encara es porten prou bé. Ens hem d'esforçar per crear itineraris a partir de 2n i 3r d'ESO per aquests alumnes, perquè aprofitin el temps i surtin amb unes nocions mínimes de vida laboral. Perquè sinó, s'avorreixen, molesten, els expulsem, ho tornem a fer finalment van fora del sistema sense els estudis mínims i a més, ara no troben treball. Quantes persones perdudes? Un 30% segons les darreres dades.
4. I acabo per avui, tocant el tema treball, per què no surt una llei que obligui les empreses a contractar només gent que acrediti tenir els estudis mínims (en aquest moment l'ESO)? Seria la forma de tenir molta més força el sistema educatiu perquè llavors si que es compliria allò: "Estudia, fill meu, que sense estudis no ets res".