Benvolgudes amigues i amics,
Ara fa 12 anys, em proposaren continuar la tasca del president Àngel Holgado al front de l’Agrupació Cultural. Si us dic la veritat, vaig dir un sí ràpid, potser un xic irreflexiu i juvenil, propi de l’edat i de la il•lusió del moment. Era una nova experiència, acabava la llicenciatura d’Història i hi veia una forma de reinvertir el temps que el municipi i els afers públics, com en tots els nois i noies del país, havia invertit en mi.
Certament, moltes coses han canviat des d’aquell moment. Primer de tot el meu estat civil. Recordo, que algun dia abans de meu casament, encara participava en una xerrada en aquesta mateixa sala. D’altra banda, un any després, l’amic Demetri m’ajudava a sortir ràpid de la sala per no perdre un tren, que acompanyat de l’esposa Raquel, em portava a celebrar la jornada a Sevilla. També foren els amics presidents de les seccions els que s’acostaren a conèixer el Pau en els primers dies de vida.
Així doncs, la Cultural ha format part del meu ésser en aquest temps.
D’altra banda els amics. Tots vosaltres m’heu acompanyat, aconsellat i participat de les diverses activitats organitzades. Un trucada, un sms o correu ha estat suficient per veure’m envoltat de la vostra presència i tirar endavant del carro d’una entitat, ho he de dir, gens fàcil de portar.
Benvolgut nou president, l’Agrupació Cultural és una entitat curiosa en la seva forma d’existir. Formada per deu seccions, amb àmplia llibertat d’acció i autonomia, la cultural encisa, enamora per la gran quantitat de temes que es poden tractar i fer, però sempre hi ha d’haver un diàleg constant al voltant de la pròpia economia. Cal contentar les diverses seccions i fer-les veure la necessitat d’ajudar uns o altres en un moment determinat. Cal fer veure els moments de crisi, com els actuals, com una oportunitat d’anar a buscar nous recursos o reinventar les activitats perquè siguin mennys costoses. Cal ajudar les noves idees, les noves seccions que aparaixeran en un futur. No oblidis, president, els nouvinguts i les seves cultures. Apropa’t-hi, n’aprendràs molt i segurament, les noves seccions, tindran gent molt diversa I d’origens llunyans com a membres.
Acosta’t president al regidor de cultura de torn. Jo n’he conegut tres, tots diferents entre ells, però molt respectuosos i propers envers els nostres afers. Gràcies a la Maria Estradé, el Pep Graset i el Josep Toquero. Han estat sempre al nostre costat i ens han donat suport en tot!
La Cultural és quelcom fràgil, intangible. Moltes vegades et donarà la sensació que la cutural ets tu mateix i la junta permanent. No et preocupis. L’entitat serà el que vosaltres volgueu. Amb el permís de les seccions, féu totes les activitats que pogueu i doneu-ne sentit, que mai, mai, esdevingui, simplement un banc, que reparteix diners a les seccions. Perquè llavors, president, la seva existència ja no tindrà sentit.
Amigues i amics, el temps de les meves paraules s’acaba i hi hauria tantes coses a dir! Però prefereixo el silenci, només el record, que penseu en quantes coses hem fet plegats en aquests temps! Quants kilòmetres de viatges junts!, quantes hores de xerrades i cicles! Quants diners invertits en cultura pel nostre municipi!
No ho oblideu mai, Vila-seca us espera. No sols els socis, sinó tot el poble ha mirat sempre, i ho continuarà fent durant molt de temps, l’Agrupació Cultural com a mirall on veure com la cultura tradicional es manté viva a partir de les seves arrels.
Moltes gràcies a totes i a tots!
David Melero Domènech
